Secrets darrere la pantalla

Etiqueta: Curiositats

  • L’amor en vuit actes: els marits d’Elizabeth Taylor.

    Elizabeth Taylor, d’orígen britànic, va ser un icona del cinema de Hollywood i una de les principals estrelles de la història del cine i la televisió. A pel.l.ícules com “Qui té por de Virginia Woolf” o “Celopàtra”, Elizabeth Taylor no tan sols va trobar fama, sinó també l’amor. De casar-se vuit vegades i comprometre’s fins a deu, a continuació passarem pels matrimonis de l’estrella.

    1. Conrad Hilton Jr. (1950-1951)

    Conrad Hilton i Elizabeth Taylor es van conèixer en una disco quan ell ja era una actriu reconeguda. Va ser el primer matrimoni d’Elizabeth; no obstant el matrimoni tan sols durà un any.

    Elizabeth Taylor i Conrad Hilton

    2. Michael Wilding (1952-1957)

    L’actor Michael Wilding era 20 anys major que Elizabeth Taylor; la parella va tenir dos fills: Michael Howard Wilding i Christopher Edward Wilding. El matrimoni va durar quatre anys; l’actriu més tard explicaria que la diferència d’edad havia estat un obstàcle dins la relació.

    Elizabeth Taylor i Michael Wilding

    3. Mike Todd (1957-1958)

    Mike Todd era un productor de cine. La parella va tenir una filla a la qual van posar el nom d’Elizabeth Frances “Liza” Todd. El matrimoni va acabar tràgicament quan ell va morir en un accident aeri.

    Elizabeth Taylor i Mike Todd

    4. Eddie Fisher (1959-1964)

    Eddie Fisher va ser un cantant i actor de l’època. La relació de la parella va ser molt controvertida, degut que ell estava casat amb Debbie Reynolds quan va començar el seu romanç amb Elizabeth Taylor. Van estar junts.

    Elizabeth Taylor i Eddie Fisher

    5. Richard Burton (1964-1974) (primera vegada)

    La parella va protagonitzar diverses pel.lícules junts, com per exemple “Celopàtra“. Van tenir una relació molt apassionant i romàntica, no obstant, van haver molts problemes. La parella va separtar-se però es tornarien a trobar en un futur.

    Elizabeth Taylor i Richard Burton

    6. Richard Burton (1975-1976) (segona vegada)

    La parella es va tornar a casar breument després del seu primer divorci, però la separació va tornar a succeïr poc temps després.

    7. John Warner (1976-1982)

    John Warner va ser un senador i polític d’Estats Units. Durant el matrimoni, Elizabeth Taylor va retirar-se durant una temporada de l’actuació.

    Elizabeth Taylor i John Warner

    8. Larry Fortensky (1991-1996)

    Larry Fortensky, a comparació amb els altres marits d’Elizabeth, era un obrer de la construcció. Els enamorats es van conèixer a la clínica de rehabilitació de Betty Ford. Aquest va ser el seu últim matrimoni.

    Elizabeth Taylor i Larry Fortensky

    No obstant de tenir una llarga llista de matrimonis, la pròpia actriu va dir amb les seves paraules que el seu gran amor va ser Richard Burton; tot i tenir un romanç tormentós, va ser molt intens i apassionant, compartint una química innegable.

    Taylor sempre va demostrar la seva capacitat de reinventar-se i sempre va mostrar el seu esperit apassionat, tant en l’actuació com en l’amor.

  • El padrí, quatre curiositats que (probablement) no sabies.

    El Padrí (The Godfather), dirigida per Francis Ford Coppola, escrita per Mario Puzo i estrenada en 1972, és una de les pel·lícules més icòniques i reverenciades de la història del cinema. El film sempre ha fet aparicions dins del top 25 de la revista Sight & Sound, no obstant això, amaga anècdotes i curiositats que no són tan reconegudes, quines són?


    Cartell oficial de "The Goodfather", 1972. Font: IMBd.

    1. Els mètodes bojos de Coppola.

    Quan Robert Evans va triar a Francis Coppola com a director per al projecte cinematogràfic, va justificar que “Una pel·lícula de mafiosos dirigida per un italoamericà seria prou realista perquè s’olorés els espaguetis”, i Evans no es va equivocar, però els recursos del director venien amb accions imprevisibles i espontànies.

    Exemple d’això és l’escena on se li planteja a Jack Woltz una oferta que no podrà rebutjar. La màfia talla el cap al cavall de Woltz i el deixa dins del seu llit mentre dorm. Encara que prèviament a l’escena s’havia practicat amb un cap de cavall fictici, el dia anterior de rodar-la Coppola va dirigir a l’equip de producció obtenir el cap d’un cavall ja sacrificat d’una companyia que fabricava aliments per a mascotes. John Marley (Jack Woltz), acostumat a la rèplica i sense esperar-ho, es va veure superat pel visceral de l’escena, resultant en una reacció molt més autèntica.

    Una altra anècdota exemplar és la famosíssima conversa entre Vito Corleone, acariciant un gat a les seves cames, i Amerigo Bonasera. Aquest gat no estava originalment en el guió ni en els plans de l’escena. Coppola va trobar al gat vagant pels estudis de Paramount el mateix dia de la filmació i el va lliurar a Brando. Aquest, gràcies a la seva mètode d’interpretació, el va incorporar de manera natural a la seva actuació. L’animal, aparentment còmode, va començar a roncar mentre Brando l’acariciava, creant problemes d’àudios que van haver de ser arreglats en postproducció. La imatge del poderós mafiós sostenint un gat en la seva falda és simbòlicament poderosa. D’una banda, combina la sensació de perill latent, com un depredador que acaricia a un altre depredador. I, d’altra banda, la tranquil·litat amb la qual acaricia el gat és gairebé paternal, i fa al personatge més humà.

    2. Mario Puzo, un talent de guionista innat

    L’origen del guió El Padrí es remunta a la novel·la de “El padrí” escrita per Mario Puzo. Aquesta novel·la va néixer en una situació econòmica desesperada de l’autor, ja que tenia un deute considerable de joc que ascendia a 11.000 dòlars. En la primavera de 1968, Puzo es va reunir amb Robert Evans, productor executiu de Paramount Pictures, i li va oferir els primers esborranys d’una obra que provisionalment es titularia “Màfia”. Evans, veient el potencial de la història, va comprar els drets de la novel·la per 12.500 dòlars. Així doncs, Puzo va saldar el seu deute i evitar possibles represàlies dels seus creditors.

    Més tard, Puzo va completar la novel·la titulada “El Padrí” que va ser publicada en 1969. El llibre es va convertir ràpidament en un èxit de vendes, romanent en la llista de best-sellers del New York Times durant seixanta-set setmanes consecutives. Aquest èxit inesperat va cridar l’atenció de Paramount Pictures, que va decidir demanar a Puzo adaptar la novel·la al cinema al costat de Coppola, sense tenir experiència prèvia, va acceptar.

    L’adaptació de Puzo va ser un gran triomf, guanyant l’Oscar al Millor Guió Adaptat per al Padrí (1973) i El Padrí II (1974). Més tard, es va proposar investigar per primera vegada com s’escrivia un guió per a la tercera edició de la trilogia. Puzo, va comprar un llibre didàctic, però, en la primera pàgina es podia llegir “Estudiï les pel·lícules del padrí”, deixant en evidència el talent innat de Mario Puzo per a escriure guions.

    3. Marlon Brando i el seu mètode d’interpretació.

    Marlon Brando va ser triat des del primer instant per F. Coppola per a formar part de l’elenc principal interpretant a Vito Corleone. No obstant això, els seus mètodes d’interpretació i rumors sobre males pràctiques amb companys van fer dubtar Paramount, que va proposar actors com Laurence Olivier, Ernest Borgnine o Frank Sinatra per al paper.

    Brando es caracteritzava per una actuació basada en una observació meticulosa de la vida quotidiana per a després fer ús aquestes experiències personals per a evocar emocions. Brando tampoc solia memoritzar els guions de les pel·lícules, de fet, en El Padrí el seu staff i companys, com Robert Duvall, havien de pegar-se targetes amb els seus diàlegs amagats en la vestimenta.

    És per això, que Brando va haver d’acceptar tres condicions imposades per Paramount per a participar en el projecte. En primer lloc, treballaria pel salari mínim. En segon lloc, pagaria de la seva butxaca en cas d’un retard del rodatge. I en tercer lloc, hauria de fer una prova de càmera. En aquesta prova de càmera, Brando es va enfosquir el seu pèl amb betum i es va omplir la boca de paper higiènic, improvisant la veu trencada de Vito Corleone. En mostrar la cinta als directius de producció, van quedar perplexos, reclamant qui era aquest actor que en primera instància no van reconèixer.

    Reflex de l’èxit d’aquest mètode alternatiu no va ser únicament aquesta cinta, després del film, Brando va ser premiat amb l’Oscar al Millor Actor (1973). Aquest mètode dotava de naturalitat la interpretació i li permetia improvisar en algunes escenes. Com per exemple, quan Corleone va aparèixer amb un gat en les seves cames en el seu famosíssim diàleg en el despatx.

    4. “Màfia”, una paraula prohibida

    Resulta irònic que en una pel·lícula com El padrí, classificada com un drama criminal de les màfies italoamericanes, mai s’esmentés la paraula “màfia”, per què?

    Joseph Colombo, era líder d’una de les cinc famílies mafioses més influents de Nova York. En assabentar-se de la producció de Paramount sobre “la Cosa Nostra”, es va oposar fermament. Colombo va utilitzar la Lliga Italo-Americana de Drets Civils per intentar aturar el projecte. La lliga era una organització que ell mateix va fundar amb el suposat propòsit de protegir els immigrants italians. En realitat, aquesta lliga era una façana per a negar l’existència de la màfia i millorar la seva imatge pública. El reclam de la Lliga va fracassar i Colombo va optar per altres mètodes per detenir la producció. Per exemple, la intervenció de Frank Sinatra, cèlebre actor i membre de l’organització, però Paramount es va mantenir ferma en la seva decisió.

    No va ser fins al moment que Albert S. Ruddy va rebre anomenades amenaçant contra la seva família, que el productor va decidir reunir-se amb Joe Colombo. Van arribar a un acord: la producció continuaria, però sense esmentar la paraula “màfia” en el guió. De fet, durant el rodatge, membres d’aquesta màfia freqüentaven el set, vigilant, assessorant els actors i fins i tot participant en el film, com Lenny Montana en el paper de Lucca Brasi.

  • The Office: les 5 millors escenes eliminades

    Moments descartats que mai van sortir en The Office

    The Office és una sèrie nord-americana llançada el 2005 que ha marcat un abans i un després en la televisió. Ambientada en l’oficina de Dunder Mifflin, una companyia de paper a Scranton, Pensilvània, la sèrie segueix la vida quotidiana de treballadors aparentment normals, però amb personalitats tan excèntriques que els converteixen en alguna cosa totalment única.

    Imatge de The Office

    Font: NBC

    Malgrat que la comèdia ens va oferir moments inoblidables, algunes seqüències mai van arribar a la pantalla. En aquest article, t’endinsaràs en 5 escenes eliminades que faran que vegis The Office des d’una nova perspectiva.

    1. Jan i el seu nadó

    Per si mateix, The Office es caracteritza per tenir molts moments incòmodes, però aquesta escena eliminada els supera amb diferència. En l’escena, Jan està a l’oficina de Michael Scott, i es mostra donant el pit al seu nadó en una cadira. Tot i que sabem que donar el pit a un nadó no és un delicte ni alguna cosa que hauria d’avergonyir les dones, la sitcom aconsegueix convertir-ho en un moment molt tens. Al llarg de l’escena, Jan és molt tranquil·la i natural en el seu rol de mare, mentre que Michael es mostra visiblement desconcertat i nerviós, sense saber com comportar-se. Així mateix, el personatge de Kevin Malone, que sembla gaudir visualment, intensifica aquest punt incòmode i còmic.

    2. Imitacions entre els personatges de The Office

    Al llarg de la sèrie, hem vist personatges com Jim, Michael i Dwight imitar-se entre ells i altres empleats de l’oficina com Stanley. Però en aquesta escena descartada del capítol: “Secretary’s day”, veiem diversos empleats de Scranton imitant-se entre si. El moment es torna encara més divertit quan cada cop més personatges participen en la imitació.

    3. Stanley electrocutat en The Office

    En una de les escenes eliminades de The Office, específicament a la quarta temporada, durant l’episodi “Stress Relief”, Michael té un malentès força còmic. A l’escena, Michael veu Stanley aparentment sense vida sobre el seu escriptori i assumeix que ha tingut un infart. Preocupat per la situació, decideix intentar reviure Stanley amb un desfibril·lador. Tot i això, l’escena es torna més absurda quan ens adonem que Stanley simplement s’havia quedat adormit i és electrocutat.

    4. Creed és el seu propi vidu

    L’escena eliminada de The Office en l’episodi “Product Recall” (temporada 3, episodi 21) és força peculiar i còmica. En ella, Creed Bratton, es troba amb l’escriptor del seu obituari. Aquest li pregunta si és el guitarrista de la banda The Grass Roots i Creed li afirma que sí. El més curiós d’aquesta escena és que en efecte, el mateix actor que fa el paper de Creed, es diu igual i realment va participar en aquesta banda. Per tant, d’alguna manera, el seu personatge és un reflex de la seva personalitat. Finalment, l’escena finalitza amb el personatge explicant fa uns deu anys per motius fiscals va haver de fingir la seva mort i fins ara ha estat cobrant beneficis com el seu propi vidu.

    5. Broma a Dwight sobre la Matrix

    Si hi va haver alguna cosa que va caracteritzar diverses de les escenes de The Office van ser les bromes que Jim feia a Dwight. En diferents episodis podem comprovar com Jim havia dissenyat tota mena de bromes, algunes més pesades que altres, per poder comprovar la tolerància i la paciència que Dwight era capaç de tenir. Una de les escenes eliminades, basada en la saga de Matrix, ens mostra a Dwight Schrute sent exposat a esdeveniments que s’escapen de la “Matrix”. Comença a observar el mateix home creuar la porta dues vegades i el mateix gat corrent davant seu. Aquesta broma dissenyada per Jim i Pam, en la que van entrenar un gat i van orquestar tot per fer creure a Dwight que la Matrix era real i podia decidir entre la píndola vermella o blava, va haver de ser remoguda perquè era massa llarga.

    Si t’ha agradat aquesta entrada, també et pot interessar: Curiositats de “Cantando bajo la lluvia”

  • Infidelitats de Hollywood més sonades: Traïció i escàndol💔🫣

    Les infidelitats de Hollywood que les estrelles van voler amagar i van sortir a la llum.

    De romanços prohibits a triangles amorosos explosius, aquesta entrada mostra 4 de les infidelitats de Hollywood més conegudes i polèmiques.

    1. Brad Pitt i Angelina Jolie

    L’any 2005, durant el rodatge de Sr. y Sra. Smith, la relació entre Brad Pitt i Jennifer Aniston arribà a la seva fi.

    Brad Pitt protagonitzava la pel·lícula juntament amb Angelina Jolie, i entre el fulgor de les seves interpretacions es va forjar l’amor. Encara que Brad Pitt va negar inicialment haver estat infidel, Angelina Jolie va admetre més tard que es van enamorar en el set, consolidant la indidelitat com una de les ruptures més mediàtiques de la indústria del cinema.

    2. Arnold Schwarzenneger i Maria Shriver

    L’any 2011 Arnold Schwarzenneger admití haver tingut un fill amb Mildred Baena, la seva treballadora domèstica, estant casat amb Maria Shriver. L’estrella de Hollywood i exgobernador de California va asumir públicament la seva paternitat i actualment ha consolidat la seva relació amb el seu fill, Joseph Schwarzenneger.

    3. Woody Allen i Mia Farrow

    Woody Allen i Mia Farrow van tenir una relació que va acabar en un dels escàndols més polèmics de Hollywood. Mentre estaven junts, Allen va començar un romanç amb Soon-Yi Previn, la filla adoptiva de Farrow. La infidelitat no només va sorprendre Farrow, sinó que també va causar una gran commoció pública, ja que la diferència d’edat i la relació familiar van complicar encara més la situació. Allen i Soon-Yi finalment es van casar, però l’escàndol va deixar una marca permanent en la seva imatge i la de Farrow, qui va haver d’enfrontar-se a una ruptura amarga.

    4. Kristen Stewart i Robert Pattinson

    El 2012, Kristen Stewart, que estava amb Robert Pattinson, va ser sorpresa en un romanç amb Rupert Sanders. Sanders era el director de Blancaneus i la llegenda del caçador. Aquest escàndol va sortir a la llum i va involucrar a tots dos mentre estaven amb les seves respectives parelles. Com a resultat, la relació de Stewart amb Pattinson va acabar. Així, es va convertir en un dels casos més sonats d’infidelitat a Hollywood.

    Més pàgines del teu interès:

  • Curiositats de “Cantando bajo la lluvia”

    El famós musical Cantando bajo la lluvia, 1952, té una sèrie de curiositats impactants que probablement no sabies.

    CURIOSITATS SOBRE ELS ACTORS

    • Una d’elles té a veure amb la mítica escena musical on el protagonista Don Lockwood, interpretat per Gene Kelly balla claqué sota la pluja. El més curiós és que durant la gravació d’aquesta escena, l’actor protagonista tenia 40 graus de febre. Així i tot, va aconseguir que no es notés. A part, tot i que en diverses pàgines web es diu que el rodatge va durar una sola presa, realment va trigar un parell o tres de dies perquè sortís tot bé.
    • Gene Kelly era molt perfeccionista, i la seva actitud afectava la resta d’actors. Es veu que parlava malament als altres membres de l’equip i generava un ambient tens i desagradable. Debbie Reynolds, l’actriu que interpreta a Kathy Selden, se sentia maltractada per Gene Kelly. Durant el rodatge només tenia 19 anys i diu que li feia practicar les coreografies sense parar. Això s’explica perquè Debbie no havia ballat mai en un nivell tan exigent i havia d’aprendre molt de Kelly. Però va ser tan dur que l’actriu compara la desagradable experiència a donar a llum.
    • Donald O’Connor, ballarí que interpreta a Cosmo Brown, va acabar a l’hospital després de rodar l’escena musical de “Make’em Laugh”. Tenia els peus i turmells plens de blaus i va estar a l’hospital durant uns dies. Havia de ballar claqué i tenia passos molt complexos, a més, havia de fer una tombarella enrere pujant per una paret. Aquesta és una acrobàcia que havia fet quan era més jove, però mentre rodava la pel·lícula no estava en forma, donat que fumava 4 paquets de cigarros al dia. El pitjor és que la cinta que contenia l’escena que el va portar a l’hospital es va fer malbé i va haver de tornar-la a repetir. 

    CURIOSITATS D’ASPECTES TÈCNICS

    Curiositats de “Cantando bajo la lluvia” en l’àmbit tècnic es refereix a aquelles que tenen a veure amb la producció i organització del film.

    • L’efecte de la pluja de l’escena musical de “Singing in the rain”, no s’aconsegueix amb llet i aigua com argumenten alguns espectadors, sinó que es va aconseguir amb il·luminació a contrallum.
    • La seqüència de “Broadway Melody Ballet” va ser molt complexa. Es va trigar un mes per assajar-la, dues setmanes per rodar i va costar 600.000 dòlars, que és gairebé una cinquena part del pressupost total de la pel·lícula.
    • En el mateix número, Cyd Charisse (ballarina) balla amb Gene Kelly. Però la coreografia està planificada perquè no es notés que ella era més alta que ell. En cap moment apareixen els dos drets en el mateix terme per evitar que es vegi aquesta diferència d’alçada.
    • A la pel·lícula, Kathy Selden (Debbie Reynolds) dobla el diàleg de Lina Lamont (Jean Hagen) perquè la veu de la Lina és cridanera i desagradable. Però realment no és així. La mateixa Jean Hagen tenia una veu bonica, per tant, Jean Hagen dobla a Debbie Reynolds doblant a Jean Hagen. I a més, durant la cançó “Would You?” la veu que s’escolta és d’una altra cantant, Betty Noyes.

  • 101 Dàlmates i la revolució de l’animació

    Els secrets i curiositats darrere la tècnica d’animació de 101 Dàlmates

    La producció de Walt Disney 101 Dàlmates (Wolfgang Reitherman; Clyde Geronimi; Hamilton Luske, 1961) va resultar un film innovador pel que fa a la tècnica emprada en la seva creació. Els seus orígens provoquen, si més no, un cert interès.

    Font: https://disneypeliculasdeprincesas.blogspot.com/2012/08/

    La decadència

    Per primera vegada des de la seva creació el 1923, els estudis de Walt Disney es van veure afectats per pèrdues de capital. L’excel·lència que s’intentà aconseguir amb La bella dorment (Clyde Geronimi, 1959) es va traduir en un cost de sis milions de dòlars de l’època. La recaptació a taquilla, però, va ser de només uns cinc milions de dòlars. Així doncs, L’estudi no es podia permetre les expenses del procés d’entintat que s’estava utilitzant per animar les produccions.

    El procés d’animació que ho va canviar tot

    En conseqüència, va ser el director artístic de 101 Dàlmates Ken Anderson qui va considerar la possibilitat d’utilitzar una nova tècnica que requeria menys temps i diners: la xerografia. Era una manera de saltar-se l’entintat que fotocopiava els esbossos dels animadors directament al projecte final.

    Font: https://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/02/cultura/1204466513.html

    Opinions contradictòries

    Encara que la nova estètica va ser un èxit davant la crítica i els espectadors, no va triomfar de la mateixa manera davant els ulls de Walt Disney. Disney considerava que l’estil d’animació utilitzat al film reduïa el valor de la marca i arruïnava el seu caràcter fantasiós. No obstant això, no va poder obviar l’excel·lent reputació que 101 Dàlmates va obtenir per part dels professionals i del públic general.

    Un pas cap al futur

    La innovadora animació que caracteritza 101 Dàlmates va evitar el declivi total de Walt Disney Productions i va marcar un camí prometedor cap al futur d’una companyia encara estimada per tothom.

  • 9 curiosos casos de pel·lícules amb Records Guinness

    Films que han aconseguit Records Guinness

    Moltes pel·lícules no només es recorden per la seva trama o èxit a taquilla, sinó també per haver trencat rècords increïbles. A continuació, descobrirem 10 casos fascinants de pel·lícules que han aconseguit un lloc al llibre Guinness.

    1- The Shining – Més repeticions per a una escena amb diàlegs

    En la seva cèlebre pel·lícula de 1980, Stanley Kubrick va rodar 148 vegades l’escena en què s’explica el do sobrenatural conegut com “the shining”, emportant-se com a resultat el rècord mundial .

    A més, aquesta no va ser l’única escena que va rodar fins a la sacietat, ja que també va fer repetir 127 vegades la part on Shelley Duvall camina enrere amb el bat de beisbol mentre s’enfronta a Jack Nicholson. Com a conseqüència d’ aquesta obsessió de Kubrick per la perfecció, l’actriu va patir una greu afectació psicològica.

    2- Gandhi – El major nombre d’extres

    La pel·lícula dirigida per Richard Attenborough el 1982 va utilitzar més de 300.000 extres a fi de recrear el funeral de Gandhi. Aquesta escena icònica es va rodar amb participants reals a l’Índia, establint un rècord que, sens dubte, encara avui sorprèn per la seva magnitud.

    3- Spectre – La major explosió en la història del cinema

    La pel·lícula de James Bond va presentar una explosió de tal magnitud que va requerir més de 8.418 litres de combustible i 33 quilos d’explosius, superant qualsevol altre intent de pirotècnia al cinema. Un moment èpic per l’espia més famós del món .

    4- Antz – Primer ús d’aigua generada per ordinador

    Aquest film d’animació de Dreamwors estrenat el 1998 va ser pioner en utilitzar aigua generada completament per ordinador per recrear escenes amb realisme. Va establir un punt de partida per als futurs avenços en efectes visuals al cinema.

    5- Harry Potter i les Relíquies de la Mort: Part 2 – La catifa vermella més llarga

    L’última entrega de l’aclamada saga d’adaptacions de les novel·les de J.K. Rowling va organitzar una catifa vermella de més de 15 quilòmetres estesa per tot Londres. Aquesta estrena es va convertir en un esdeveniment cinematogràfic històric on milers de fans van poder despedir-se dels actors que havien interpretat els seus personatges preferits.

    6- Titanic – La grua més alta mai utilitzada en un rodatge

    Per capturar les escenes del naufragi amb espectacularitat, James Cameron va utilitzar una grua de 61 metres d’alçada, fet que va establir un rècord per al cinema i va permetre angles inèdits.

    7- Avengers: Infinity War – Els crèdits més llargs de la història

    Els crèdits finals d’aquesta pel·lícula duren més de 10 minuts, amb mencions a milers de treballadors dels efectes especials i d’altres àrees tècniques que van fer possible aquesta superproducció.

    8- “Broken” – El títol més utilitzat al cinema

    S’han enregistrat 34 pel·lícules amb el títol “Broken” arreu del món i al llarg de la història del cinema. Sens dubte aquesta curiositat evidencia com la paraula continua sent una elecció popular pels cineastes arreu del món, ja que des de comèdies fins a films de terror porten aquest nom. Aquest 2024 la fita ha aconseguit un lloc al llibre dels Records Guiness.

    9- Elena Undone – El petó més llarg del cinema

    Per acabar, aquesta pel·lícula del 2010 va superar el Records Guiness històric establert el 1941, presentant un petó de 3 minuts i 24 segons. El fet que es tractés d’un petó entre dues dones també marca un canvi cultural significatiu al cinema.

  • Secrets daurats: Curiositats que no sabies sobre els premis Oscars

    Què signifiquen els oscars?

    Els Premis Oscars, oficialment anomenats Academy Awards, són el màxim reconeixement de la indústria cinematogràfica mundial, atorgats des de 1929 per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood. Aquesta cerimònia anual, coneguda pel seu glamur i espectacularitat, celebra l’excel·lència en el cinema en categories tan diverses com millor pel·lícula, direcció, interpretació i aspectes tècnics i artístics. Amb una audiència global, els Oscars no només premien el talent, sinó que també han esdevingut una plataforma per donar veu a temes socials, polítics i culturals. Al llarg de les dècades, han deixat moments icònics, discursos memorables i tota mena d’anècdotes fascinants.

    Imatge de la primera cerimònia dels Oscars celebrada l’any 1929 a l’Hotel Roosevelt de Hollywood. Extreta de Wikimedia.

    A continuació, repassem algunes curiositats que han marcat la història d’aquests prestigiosos guardons.

    Dades històriques

    • Inicialment, l’Acadèmia estava formada per 36 persones, mentres que actualment ja ha sobrepassat els 7000 membres.
    • La cerimònia més llarga de la història dels Oscars va ser la de 2002, amb una duració de 4 hores i 23 minuts.
    • La longitud de l’alfombra vermella és de 152m i l’ampalda de 9,15m.
    • L’única ocasió en que la desfilada de l’alfombra vermella s’ha suspès ha estat l’any 2002, com a mesura de seguretat després dels fets de l’11 de setembre.
    • Walt Disney és la persona amb més nominacions de la història dels Oscars (59) i conseqüentment amb més premis guanyats (22).
    • L’actriu més jove en guanyar un guardó és Tatum O’Neal, pel seu treball a Paper Moon (1973) amb tan sols 10 anys.
    • John Williams, reconegut compositor, és l’única persona en estar nominada durant 7 dècades consecutives. La primera sent al 1968 per Valley of the Dolls, i la més recent el 2024 per Indiana Jones and the Dial of Destiny .
    • La saga més premiada de la història és The Lord of the Rings, que gràcies a les seves 3 entregues ha aconseguit 17 premis.
    • Després del discurs de l’actor Greet Garson a la cerimònia de 1943, el qual va durar més de 6 minuts, l’acadèmia es va veure obligada a limitar el temps dels dicursos a 45 seconds.
    Tatum O’Neal a l’alfombra vermella després de recollir el seu primer Oscar l’any 1973. Extreta de Entertaintment
    Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 64071a0838555.jpeg-1-807x1024.webp
    Wald Disney posant amb 4 dels seus 22 guardons després de la cerimònia d’entrega de premis. Extreta de DisenyGeeks

    Fets curiosos

    • Tot i que l’origen del nom “Oscar” és incert, s’ha comentat que podria referir-se al nom del tiet de Margaret Herrick (directora executiva). Aquest, es comentava que mantenia una aparença semblant a la figureta d’or.
    • A causa de la Segona Guerra Mundial, les estàtues entregades entre 1942 i 1945 es van haver de construir amb guix, degut a l’escassetat de metalls.
    • L’any 2000 van desaparèixer 55 estatuetes durant el seu trasllat a Hollywood. Nou dies després, van ser trobades a un barri de Los Angeles, sense cap indici de com havien arribat allà.
    • Durant la cerimònia, tots els artistes nominats reben la ja famosa bossa “SWAG” . Aquesta se suposa que és un premi de consol·lació, però el seu contingut ronda els 100,000$.
    • Els guardonats són obligats a firmar un contracte acord mai vendràn la seva estatueta d’or en acabar cada cerimònia.
    • L’any 2017 va haver-hi un error a l’hora d’anunciar la pel·lícula guanyadora per “Best Picture“. L’organització es va equivocar de sobre i van donar el premi a LaLaLand en comptes de a Moonlight.
    El repartiment de Moonlight i LaLaLand sobre l’escenari de la cerimònia de 2017 després de l’error comès a l’hora d’anunciar la pel·lícula guanyadora. Extreta de IMDb.

  • Longlegs: Els detalls i curiositats més inquietants

    La pel·lícula que Nicolas Cage jura no repetir i la seva transformació en l’aterridor Longlegs

    Longlegs, el thriller psicològic més comentat de l’estiu protagonitzat per Nicolas Cage no només ha causat calfreds en la pantalla gran, sinó també fora d’ella. Amb una campanya de màrqueting innovadora i escenes plenes de tensió real al set, el film ha demostrat ser tan enigmàtic com el seu protagonista. En aquest article et donem a conèixer les curiositats del procés creatiu de Cage, les seves declaracions sobre el personatge i les estratègies de màrqueting que van captivar el públic abans fins i tot d’entrar al cinema. 

    Nicolas Cage i la confecció del seu personatge

    1. Durant el procés de creació de Longlegs, Nicolas Cage va participar activament en el disseny del seu personatge, prenent com a inspiració l’aspecte de la seva mare quan s’aplicava crema facial.  

    2. Cage també va prendre com a referència a la seva mare, qui va patir esquizofrènia i una profunda depressió durant anys. A més, segons les seves declaracions a The Hollywood Reporter, la condició de la seva mare el va ajudar a empatitzar amb el personatge. 

    3. El maquillatge i els moviments de Nicolas Cage en el film recorden a Marilyn Manson, associat al satanisme en els anys 90 i acusat de comportaments abusius cap a dones. Per tant, aquestes característiques ens recorden a moltes de les del personatge de Longlegs.  

    4. En una escena de la cinta, es menciona que Longlegs parla durant 25 minuts sense detenir-se. En el rodatge, Cage s’ho va prendre tan seriosament que va improvisar tot aquest temps. 

    5. Després de finalitzar aquest projecte, Cage va afirmar que no tornarà a interpretar a assassins en sèrie degut a que no li agrada la violència ni encarnar personatges que danyen a altres. 

    Longlegs Latest News, Interviews, and More

    Font: ScreenRant

    Les estratègies de màrketing més brillants

    1. En cap moment de les campanyes promocionals es va revelar el personatge de Nicolas Cage. A més a més, a la pel·lícula no apareix fins gairebé una hora després d’iniciada.  

    2. El film es va gravar seguint l’ordre cronològic. Això va fer que Maika Monroe, l’actriu principal, no veiés el personatge de Nicolas Cage fins a l’escena de l’interrogatori. Els batecs accelerats del seu cor es van captar amb el micròfon que portava i, posteriorment, es van utilitzar com a part del màrqueting de la pel·lícula.  

    3. El número de telèfon que surt al film va ser creat per Neon com a part de la promoció. Si es truca, s’escolta un missatge gravat per Nicolas Cage interpretant l’assassí.  

    4. Hi ha un lloc web anomenat The Birthday Murders que aprofundeix en els detalls de cadascuna de les víctimes anteriors de Longlegs. No obstant això, aquests aspectes no es mostren a la pel·lícula per mantenir certs misteri.  

    The Birthday Murders: Viral Marketing Website Launches for 'Longlegs' - Bloody Disgusting

    Font: Bloody Disgusting

    Altres curiositats i referències dins de Longlegs

    1. La figura del dimoni es manifesta en diverses ocasions al llarg de la pel·lícula, acompanyant la protagonista en moments claus.  

    2. La nina original d’Annabelle es pot veure en flashbacks que mostren la protagonista de jove i la seva mare.  

    3. Molts dels missatges xifrats de Longlegs contenen errades d’ortografia i gramàtica un cop són desxifrats. Això és un tribut a l’Assassí del Zodíac, famós pels seus missatges codificats amb faltes, que dificultaven la seva interpretació.  

    4. Les il·lustracions de l’artista pop dels anys 80, Patrick Nagel, es poden veure al fons de diverses escenes, especialment a l’habitació d’infantesa de Lee Harker i al menjador de la casa dels Carter. No es dona cap explicació i els personatges no miren directament les obres.  

    5. Les notes de Longlegs mencionen diversos grups de rock, incloent-hi lletres de les bandes T-Rex i Tommy James and the Shondells.

    Longlegs' Hidden Satanic Cameos Detailed Extensively By Director

    Font: ScreenRant

    Si estàs interessat/da en saber més sobre pel·lícules i el món de Hollywood, et recomanem aquests articles sobre la Cienciologia i Hunger Games, disponibles a la nostra pàgina!

    Fonts consultades:
    IMDb. Longlegs: Trivia.

    eCartelera. Curiosidades de ‘Longlegs’.

    Paloma y Nacho. Longlegs: Coleccionista de almas – Datos curiosos.

    YouTube. Nicolas Cage on How His MOM Inspired Horror Role in ‘Longlegs’ (Exclusive).

    YouTube. Maika Monroe Didn’t Know What Nicolas Cage Would Look Like While Filming Longlegs.

  • EL MÀGIC D’OZ: El Rodatge dels Horrors

    EL RODATGE DEL MÀGIC D’OZ

    En l’imaginari col·lectiu de la cultura cinematogràfica, es troba la icònica pel·lícula del 1939, El Màgic d’Oz. Molts la recordaran com aquella obra musical acolorida i fantàstica dirigida per Victor Fleming. No obstant això, el que la majoria no sap és el veritable malson que va representar per als actors filmar algunes de les seves seqüències.

    Imagen de los personajes principales de la película "El Mago de Oz"

    LA PETITA DOROTHY MALTRACTADA

    Al principi, les dades sobre el caràcter sinistre del rodatge de El Màgic d’Oz eren simples rumors. No obstant això, amb el temps s’han anat descobrint fets realment inquietants. Una de les causes és l’assetjament sexual que va patir l’actriu protagonista, Judy Garland. Així ho mostra Sid Luf, exmarit de l’actriu, en el seu llibre Judy and I: My Life with Judy Garland. En aquest llibre es detalla com Garland va ser abusada durant el rodatge pels actors que interpretaven els Munchkins. De fet, aquest abús va tenir lloc especialment en l’escena on Dorothy era rebuda al quadrant est de la Terra d’Oz. Luf relata que “Li van fer la vida impossible a la Judy al plató de rodatge ficant les mans sota el vestit. Els homes tenien quaranta o més anys. Ells creien que podien fer el que volien perquè eren molt petits”.

    LA BRUIXA DE L’OEST, CREMADA I ACCIDENTADA

    A més, l’actriu Margaret Hamilton, qui va interpretar la temible Bruixa de l’Oest, va viure en primera persona els riscos del rodatge d’aquesta pel·lícula. Durant l’escena en què desapareix en un núvol de fum davant de Dorothy i els Munchkins, un error tècnic amb els efectes especials va provocar que el sofre ardent gairebé li desfigurés la cara. El seu característic maquillatge verd, elaborat amb coure, va intensificar les cremades a la seva pell. Malgrat tot, Hamilton va tornar al set amb valentia, deixant un llegat icònic en la història del cinema.

    Imagen de la actriz que caracterizóp


  • Leonardo DiCaprio: L’anècdota més divertida amb el seu Oscar

    Leonardo DiCaprio i la seva “maledicció dels Oscars”

    Leonardo DiCaprio és un dels millors actors de la seva generació. És conegut per les seves interpretacions a pel·lícules com Titanic, El lobo de Wall Street i El Renacido. Tot i això, durant molts anys, va ser protagonista d’un rumor curiós: la seva famosa “maledicció dels Oscars”. Malgrat ser nominat diverses vegades, semblava que guanyar l’estatueta era impossible per a ell. Aquesta situació va generar molts mems i comentaris a les xarxes socials. Això va convertir-se en una de les històries més comentades de la seva carrera.

    Si t’interessa saber més sobre aquest fenomen, pots explorar més sobre les nominacions als Oscars de l’actor de cinema al llarg dels anys.

    No obstant això, aquesta “maledicció dels Oscars” es va trencar l’any 2016, quan Leonardo DiCaprio va guanyar el seu primer Oscar pel paper protagonista en El Renacido. Aquesta nit va ser històrica no només per a ell, sinó també per als seus seguidors, que van celebrar la victòria amb mems i publicacions emocionants. En resum, el seu Oscar va ser un dels moments més esperats del cinema. Per entendre millor aquesta victòria, pots explorar la secció sobre els Oscars 2016.

    Leonardo DiCaprio somrient durant un esdeveniment de catifa vermella, vestit amb un elegant vestit fosc i corbata.

    Leonardo DiCaprio. Font:https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Leonardo_DiCaprio_20140503.jpg

    Una nit per recordar: l’anècdota divertida de DiCaprio i el seu Oscar

    Després d’anys d’espera, el 2016, Leonardo DiCaprio finalment va trencar la seva mala sort als Oscars. Però, sabies que després de guanyar l’Oscar, l’actor va oblidar el premi en un restaurant? Segons diverses fonts, DiCaprio estava tan emocionat que va deixar l’estatueta sobre una taula mentre celebrava amb el seu equip. Per sort, el personal del restaurant va recuperar l’Oscar i li va retornar. Aquesta història, sense dubte, afegeix un toc humorístic a una nit memorable.

    Vols saber més històries com aquesta? Consulta la pàgina oficial de Leonardo DiCaprio a IMDb.

    Si vols conèixer més curiositats cinematogràfiques, entra en aquesta entrada sobre altres secrets darrere les pantalles.

  • Curiositats sobre “Fantastic Mr.Fox” de Wes Anderson

    “Fantastic Mr.Fox” és una pel·lícula d’animació en stop-motion dirigida per Wes Anderson, basada en el llibre de Roald Dahl.

    Estrenada en 2009, la història segueix a Mr. Fox, una astuta guineu que, després de prometre a la seva família abandonar els seus dies de lladre, es veu embolicat en un enfrontament amb tres despietats grangers. Amb un repartiment de veus estel·lar i un disseny artesanal ple de detalls, “Fantastic Mr.Fox” és una reflexió sobre la família, la identitat i la naturalesa animal, barrejada amb humor i aventures.

    Darrere d’aquesta pel·lícula s’amaguen milers de petits detalls que fan que sigui especial. Aquestes són algunes curiositats de “Fantastic Mr.Fox”.

    1.RODATGE

    A l’hora de posar en marxa el rodatge de “Fantàstic Mr. Fox” es van elaborar, més de 4.000 objectes d’atrezzo i prop de 200 decorats diferents.

    2. EL VESTUARI

    Respecte al vestuari, els característics vestits de pana i llana que porta el protagonista de la història estan basats en la pròpia roba de Wes Anderson. De fet, es va arribar a comptar amb la col·laboració del sastre del cineasta per a dur a terme aquesta tasca.

    3. ELS ACTORS

    Abans que George Clooney es quedés amb el paper de Sr. Fox, Wes Anderson i el seu equip van remenar una extensíssima llista d’actors que podrien encaixar amb el personatge. En concret, entre ells destaquen: Tom Hanks, Kevin Costner, Jamie Bell, Chris Evans, Bill Hader, Mel Gibson o inclús Matt Damon. Finalment, la decisió es va inclinar per Clooney, qui va aportar un estil inconfusible al personatge.

    El mateix va ocórrer en el cas de la Sra. Fox, ja que al paper van optar actrius com Jamie Lee Curtis, Geena Davis, Gwyneth Paltrow, Mia Wasikowska o fins i tot Drew Barrymore, entre altres, de manera similar amb l’Ash, per al qual van sonar noms de la talla de Jason Segel, Elijah Wood, Joseph Gordon-Levitt, Chris Rock i també Michael Cera.

    Pel que fa a la resta de personatges, Jack Black, Mel Brooks, Nathan Lane, Joseph D. Reitman i Simon Rex van estar molt prop d’interpretar a Kylie, mentre que el llegendari Jack Nicholson va ser considerat per al paper de Rat fins que va aparèixer Willem Dafoe.

    4. DIRECCIÓ

    Encara que sembli increïble, “Fantàstic Mr. Fox” va estar a punt de ser dirigida per una altra persona . I és que, abans que el cineasta aconseguís liderar el projecte, l’estudi va tantejar la possibilitat de comptar amb directors com Jon Favreau, Paul Verhoeven, Richard Donner, Timothy Van Patten, Brad Silberling o el fins i tot Martin Scorsese.

    5. METODOLOGIES

    Segons va confessar Henry Selick uns mesos després de l’estrena de “Fantàstic Mr. Fox”, una de les metodologies de treball més estranyes i curioses que va dur a terme Wes Anderson durant el procés de desenvolupament de la pel·lícula va ser representar ell mateix diverses escenes de la història mentre estava a París per a enviar-les-hi després a l’equip d’animació de la pel·lícula a través del seu iPhone.

    FANTASTIC MR. FOX, director Wes Anderson, with Mr. Fox puppet, on set, 2009. TM and copyright ©Fox Searchlight. All rights reserved/courtesy Everett Collection

    Per a més curiositats sobre cinema, visita les altres entrades del blog!

  • Easter eggs i detalls ocults a Coraline

    Coraline: una meravella de l”stop motion’

    Coraline és una pel·lícula que fou dirigida per Henry Selick, director de cinema reconegut principalment per The Nightmare Before Christmas. Gràcies al stop-motion, Selick va poder expressar amb més llibertat el seu estil peculiar i humorístic a les seves pel·lícules.

    Descobreix els secrets, curiositats i detalls ocults de Coraline, una obra mestra de l”stop motion’ que combina màgia i misteri.

    La cara del bitllet de dòlar

    Una de les primeres escenes de la pel·lícula mostra Coraline i la seva família traslladant-se als Pink Palace Apartments. Un camió de mudances, identificat com “Ranft Brothers”, arriba per descarregar els mobles principals de la família. Aquest detall no només homenatja els animadors Jerome i Joe Ranft, sinó que també dona a Selick l’oportunitat d’incloure’s a si mateix a la pel·lícula. El bitllet de dòlar utilitzat com a propina porta el seu rostre, de manera que, abans que el públic conegui Coraline, ja ha vist el director de la pel·lícula sense saber-ho.

    Escena de Coraline on surt el bitllet amb la cara de Henry Selick.

    El pastís de benvinguda

    Quan Coraline arriba per primera vegada al món alternatiu i es troba amb l’Altra Mare, experimenta diverses sorpreses agradables. Amb l’objectiu de convèncer-la perquè l’esculli, la Mare fa diverses accions per seduir-la i fer que desitgi quedar-se allà per sempre, allunyada dels seus pares reals. Una d’aquestes accions és oferir-li un pastís de benvinguda. Tot i que sembla un gest amable i càlid, el pastís amaga un missatge inquietant per aquells que el miren amb atenció.

    El pastís té escrit: Benvinguda a casa. No obstant això, a la paraula home, la “O” al mig està formada per dos bucles a la part superior. Aquest símbol és un indicatiu de mentida o traïció. Això implica que l’Altra Mare dona la benvinguda a Coraline a casa seva, però al mateix temps està mentint, i seria millor que Coraline no se sentís benvinguda en aquesta nova llar.

    Escena de Coraline on el pastís de benvinguda mostra el doble bucle de la “O” a home.

    La medalla de Mr. Bobinsky

    A l’Altre Món, la Coraline té uns veïns bastant excèntrics. Però potser el més estrany és el senyor Bobinsky, o el senyor B. L’enèrgic rus de cames esquelètiques entrena rates, o això diu ell, i té la pell de color blau. Sabent ja aquesta informació, és fàcil pensar que la medalla que porta a la seva samarreta bruta no és més que un altre tret distintiu del seu personatge. No obstant això, una inspecció més detallada de la medalla revela que es tracta d’una condecoració atorgada a aquells que van participar en les tasques de neteja després del desastre nuclear de Txernòbil el 1986. Potser tota aquesta radiació explica la seva pell blava?

    Imatge de Mr. Bobinsky on s’aprecia la medalla de la seva samarreta.

    Els retrats del menjador

    Els retrats també tenen un significat important en l’univers de Coraline. Els nens que són atrets per l’Altre Món tenen aquesta percepció: en un, al Món Real, són infeliços i mai aconsegueixen el que volen, però en l’altre sembla que estan satisfets i són consentits per l’Altra Mare. Això és el que va passar amb els tres nens desapareguts, que com Coraline, vivien vides insatisfactòries i van ser atrets pel món alternatiu amb la promesa de tenir tot el que desitjaven. Però al final, tot era una façana, i l’Altra Mare els va devorar.

    La part més espantosa és que la Beldam (l’Altra Mare) s’enorgulleix de mostrar la quantitat de nens que ha devorat, tot i que no és evident al principi. Quan convida a Coraline a cosir-li botons als ulls, tres retrats penjen a la paret darrere dels pares de l’Altre Món. Cada retrat mostra les siluetes de dues nenes i un nen, un clar referent als tres nens desapareguts. Aquest detall, juntament amb la situació de Coraline, fa que aquesta escena sigui especialment terrorífica, ja que no només mostra les tres víctimes de la Beldam, sinó que també insinua que Coraline és la següent.

    Escena de Coraline on es veuen els tres retrats dels nens desapareguts.

    El plat de l’Altra Mare

    Coraline creua per primera vegada a l’Altre Món a l’escena del sopar, amb una taula plena de delícies irresistibles. Ella seu davant d’un plat amb pollastre, blat de moro, puré de patates, galetes i salsa.

    Com a personatge principal, Coraline no dubta a tastar les delícies de la taula. Fins i tot l’Altre Pare agafa puré per al seu plat. Però l’Altra Mare simplement ignora el menjar i deixa el seu plat buit. Passa la major part del temps mirant fixament la Coraline. Atès que el personatge de Beldam gira al voltant de menjar nens, aquesta revelació és inquietant. Ella no es preocupa pel menjar perquè no és menjar; només Coraline ho és. Per això, manté els ulls fixats en la noia i probablement li ofereix menjar per engreixar-la.

    Una de les escenes de Coraline on es pot veure el plat buit de l’Altra Mare.

  • Cienciologia: secta, poder i controvèrsia

    Explorant la cienciologia, l’organització més enigmàtica de Hollywood

    La Cienciologia, fundada el 1952 als Estats Units per L. Ron Hubbard, un prolífic escriptor de ciència-ficció, és una doctrina religiosa i filosòfica que des dels seus inicis ha generat controvèrsia. Originalment concebuda com una “filosofia religiosa aplicada” sota la representació de l’anomenada Església de la Cienciologia, aquesta organització es presenta com una via per explorar el potencial humà mitjançant el control emocional i la superació de traumes.

    La base ideològica de l’organització se centra en l’ésser humà com un thetan, un esperit immortal capaç d’alliberar-se de les seves limitacions a través de la “neteja” de traumes emocionals o experiències doloroses. Tot i el seu discurs sobre l’alliberament espiritual, durant la dècada de 1970 la secta va ser prohibida en diversos països, pel fet que va ser acusada d’abusos i corrupció.

    Functional Images, seu de l'organització.

    Seu de la cienciologia, de Wikipedia

    No obstant les acusacions i polèmiques, l’Església de la Cienciologia, així ha trobat un ferm aliat en Hollywood. A continuació, destaquem algunes de les figures més icòniques associades amb aquest moviment:

    5 famosos que pertanyen a la cienciologia

    1. Tom Cruise: icona de la cienciologia

    Sense cap mena de dubte, Tom Cruise és el membre més emblemàtic de la Cienciologia. A principis dels anys 2000, la seva implicació amb la secta era tan profunda que fins i tot es diu que és venerat com una figura gairebé divina pels seus seguidors. A més, Cruise ha finançat activitats de l’Església i ha estat un dels seus portaveus més actius, fins al punt que totes les seves relacions sentimentals, incloses Katie Holmes i Nicole Kidman, han estat influïdes per la seva connexió amb l’organització.

    2. Nicole Kidman

    L’actriu australiana va estar vinculada a la Cienciologia durant el seu matrimoni amb Tom Cruise. Tot i que en va sortir després del divorci, els dos fills que va adoptar amb Cruise, Connor i Isabella, continuen sent membres actius de l’Església. Kidman ha estat reticent a parlar públicament sobre la seva experiència.

    3. Lisa Marie Presley

    Per consell de la seva mare Priscilla, la filla d’Elvis Presley ha format part de la cienciologia des de la seva infància fins al 2012. A partir d’aquí, sortir de la secta va afirmar al USA Today que “estava començant a autodestruir-la”.

    4. John Travolta

    Paral·lelament, John Travolta és un altre dels grans defensors de la Cienciologia a Hollywood. L’actor s’ha recolzat en l’organització en moments difícils, especialment després de la tràgica pèrdua del seu fill Jett el 2009. Travolta convé recalcar que ha expressat públicament la seva gratitud cap a la Cienciologia. De fet, li atribueix a la secta un paper fonamental en la seva recuperació emocional.

    5. Elisabeth Moss

    En darrer lloc, la protagonista de The Handmaid’s Tale, una sèrie que denuncia sistemes misògins i repressius, també està vinculada a la Cienciologia des de petita. Aquesta associació ha suscitat controvèrsies, sens dubte perquè forma part d’un moviment religiós acusat de pràctiques autoritàries i discriminatòries mentre interpreta un personatge que lluita contra aquests sistemes.

    Decorative Images, famosos que participen a la cienciologia.

    Agrupació dels seguidors de la cienciologia, entre ells John Travolta i Tom Cruise, d’El País

    Per saber més sobre l’univers dels famosos i del cinema, com curiositats sobre els Records Guiness o sobre el film Fight club et recomanem visitar altres entrades d’aquesta web.

  • Lost in Translation i Her: la connexió entre Coppola i Jonze

    Quan parlem de Lost in Translation de Sofia Coppola i Her de Spike Jonze, entrem en un univers ple de connexions emocionals, estètiques i, sorprenentment, personals. Aquestes dues pel·lícules, separades per deu anys, comparteixen molt més del que sembla. La seva relació és un exemple fascinant de com la vida personal dels cineastes pot influir en les seves obres, creant un diàleg subtil entre dues històries aparentment independents.

    Her i Lost in Translation

    La pel·lícula com a mirall emocional

    Lost in Translation (2003) ens porta a un Tòquio melancòlic, on dos desconeguts, Bob (Bill Murray) i Charlotte (Scarlett Johansson), construeixen una relació basada en la solitud compartida. Sofia Coppola, directora de la pel·lícula, s’inspira en les seves pròpies vivències per donar vida a aquest relat. Per altra banda, Her (2013), escrita i dirigida per Spike Jonze, explora un futur proper on Theodore (Joaquin Phoenix) s’enamora d’un sistema operatiu, una història que qüestiona la naturalesa de l’amor i la connexió humana.

    El punt en comú? Ambdues obres reflecteixen emocions derivades de la relació entre Coppola i Jonze, que van estar casats entre 1999 i 2003. Lost in Translation podria interpretar-se com la visió de Coppola sobre la distància emocional en la seva relació, mentre que Her és el contrapunt de Jonze, abordant la solitud i el desig de connexió des d’una perspectiva diferent.

    Her i Lost in Translation

    Una curiositat reveladora: el personatge inspirat en un famós

    Un dels rumors més intrigants sobre Lost in Translation és que el personatge de Charlotte estaria parcialment basat en Sofia Coppola. A més, el marit fotògraf de Charlotte, interpretat per Giovanni Ribisi, podria estar inspirat en Spike Jonze. Aquesta especulació s’alimenta de paral·lelismes evidents entre la vida real de Coppola i Jonze i els personatges de la pel·lícula.

    A més, Her també conté elements autobiogràfics. El retrat de Theodore com un home a la recerca de sentit després d’un divorci es veu com una reflexió de Jonze sobre la seva separació amb Coppola.

    Sofia Coppola i Spike Jonze

    Un diàleg cinematogràfic: el cinema com a finestra a l’ànima

    Aquestes dues pel·lícules no només són obres mestres cinematogràfiques, sinó també un diàleg emocional entre dos artistes. Tot i que han seguit camins separats, continuen connectats a través del seu art. Aquesta connexió és un testimoni de com les experiències personals poden nodrir la creació artística i generar obres que ressonen amb audiències d’arreu del món.

    Amb Lost in Translation i Her, Sofia Coppola i Spike Jonze ens recorden que el cinema és molt més que imatges en moviment: és una finestra a l’ànima dels seus creadors.

    Her i Lost in Translation

    Entrades relacionades:

    L’amor en vuit actes: els marits d’Elizabeth Taylor

    9 curiosos casos de pel·lícules amb Records Guiness

    La teoria del color a La La Land

    Leonardo DiCaprio: L’anècdota més divertida amb el seu Oscar