Coraline: una meravella de l”stop motion’
Coraline és una pel·lícula que fou dirigida per Henry Selick, director de cinema reconegut principalment per The Nightmare Before Christmas. Gràcies al stop-motion, Selick va poder expressar amb més llibertat el seu estil peculiar i humorístic a les seves pel·lícules.
Descobreix els secrets, curiositats i detalls ocults de Coraline, una obra mestra de l”stop motion’ que combina màgia i misteri.
La cara del bitllet de dòlar
Una de les primeres escenes de la pel·lícula mostra Coraline i la seva família traslladant-se als Pink Palace Apartments. Un camió de mudances, identificat com “Ranft Brothers”, arriba per descarregar els mobles principals de la família. Aquest detall no només homenatja els animadors Jerome i Joe Ranft, sinó que també dona a Selick l’oportunitat d’incloure’s a si mateix a la pel·lícula. El bitllet de dòlar utilitzat com a propina porta el seu rostre, de manera que, abans que el públic conegui Coraline, ja ha vist el director de la pel·lícula sense saber-ho.
El pastís de benvinguda
Quan Coraline arriba per primera vegada al món alternatiu i es troba amb l’Altra Mare, experimenta diverses sorpreses agradables. Amb l’objectiu de convèncer-la perquè l’esculli, la Mare fa diverses accions per seduir-la i fer que desitgi quedar-se allà per sempre, allunyada dels seus pares reals. Una d’aquestes accions és oferir-li un pastís de benvinguda. Tot i que sembla un gest amable i càlid, el pastís amaga un missatge inquietant per aquells que el miren amb atenció.
El pastís té escrit: Benvinguda a casa. No obstant això, a la paraula home, la “O” al mig està formada per dos bucles a la part superior. Aquest símbol és un indicatiu de mentida o traïció. Això implica que l’Altra Mare dona la benvinguda a Coraline a casa seva, però al mateix temps està mentint, i seria millor que Coraline no se sentís benvinguda en aquesta nova llar.
La medalla de Mr. Bobinsky
A l’Altre Món, la Coraline té uns veïns bastant excèntrics. Però potser el més estrany és el senyor Bobinsky, o el senyor B. L’enèrgic rus de cames esquelètiques entrena rates, o això diu ell, i té la pell de color blau. Sabent ja aquesta informació, és fàcil pensar que la medalla que porta a la seva samarreta bruta no és més que un altre tret distintiu del seu personatge. No obstant això, una inspecció més detallada de la medalla revela que es tracta d’una condecoració atorgada a aquells que van participar en les tasques de neteja després del desastre nuclear de Txernòbil el 1986. Potser tota aquesta radiació explica la seva pell blava?
Els retrats del menjador
Els retrats també tenen un significat important en l’univers de Coraline. Els nens que són atrets per l’Altre Món tenen aquesta percepció: en un, al Món Real, són infeliços i mai aconsegueixen el que volen, però en l’altre sembla que estan satisfets i són consentits per l’Altra Mare. Això és el que va passar amb els tres nens desapareguts, que com Coraline, vivien vides insatisfactòries i van ser atrets pel món alternatiu amb la promesa de tenir tot el que desitjaven. Però al final, tot era una façana, i l’Altra Mare els va devorar.
La part més espantosa és que la Beldam (l’Altra Mare) s’enorgulleix de mostrar la quantitat de nens que ha devorat, tot i que no és evident al principi. Quan convida a Coraline a cosir-li botons als ulls, tres retrats penjen a la paret darrere dels pares de l’Altre Món. Cada retrat mostra les siluetes de dues nenes i un nen, un clar referent als tres nens desapareguts. Aquest detall, juntament amb la situació de Coraline, fa que aquesta escena sigui especialment terrorífica, ja que no només mostra les tres víctimes de la Beldam, sinó que també insinua que Coraline és la següent.
El plat de l’Altra Mare
Coraline creua per primera vegada a l’Altre Món a l’escena del sopar, amb una taula plena de delícies irresistibles. Ella seu davant d’un plat amb pollastre, blat de moro, puré de patates, galetes i salsa.
Com a personatge principal, Coraline no dubta a tastar les delícies de la taula. Fins i tot l’Altre Pare agafa puré per al seu plat. Però l’Altra Mare simplement ignora el menjar i deixa el seu plat buit. Passa la major part del temps mirant fixament la Coraline. Atès que el personatge de Beldam gira al voltant de menjar nens, aquesta revelació és inquietant. Ella no es preocupa pel menjar perquè no és menjar; només Coraline ho és. Per això, manté els ulls fixats en la noia i probablement li ofereix menjar per engreixar-la.
