El Padrí (The Godfather), dirigida per Francis Ford Coppola, escrita per Mario Puzo i estrenada en 1972, és una de les pel·lícules més icòniques i reverenciades de la història del cinema. El film sempre ha fet aparicions dins del top 25 de la revista Sight & Sound, no obstant això, amaga anècdotes i curiositats que no són tan reconegudes, quines són?

1. Els mètodes bojos de Coppola.

Quan Robert Evans va triar a Francis Coppola com a director per al projecte cinematogràfic, va justificar que “Una pel·lícula de mafiosos dirigida per un italoamericà seria prou realista perquè s’olorés els espaguetis”, i Evans no es va equivocar, però els recursos del director venien amb accions imprevisibles i espontànies.

Exemple d’això és l’escena on se li planteja a Jack Woltz una oferta que no podrà rebutjar. La màfia talla el cap al cavall de Woltz i el deixa dins del seu llit mentre dorm. Encara que prèviament a l’escena s’havia practicat amb un cap de cavall fictici, el dia anterior de rodar-la Coppola va dirigir a l’equip de producció obtenir el cap d’un cavall ja sacrificat d’una companyia que fabricava aliments per a mascotes. John Marley (Jack Woltz), acostumat a la rèplica i sense esperar-ho, es va veure superat pel visceral de l’escena, resultant en una reacció molt més autèntica.

Una altra anècdota exemplar és la famosíssima conversa entre Vito Corleone, acariciant un gat a les seves cames, i Amerigo Bonasera. Aquest gat no estava originalment en el guió ni en els plans de l’escena. Coppola va trobar al gat vagant pels estudis de Paramount el mateix dia de la filmació i el va lliurar a Brando. Aquest, gràcies a la seva mètode d’interpretació, el va incorporar de manera natural a la seva actuació. L’animal, aparentment còmode, va començar a roncar mentre Brando l’acariciava, creant problemes d’àudios que van haver de ser arreglats en postproducció. La imatge del poderós mafiós sostenint un gat en la seva falda és simbòlicament poderosa. D’una banda, combina la sensació de perill latent, com un depredador que acaricia a un altre depredador. I, d’altra banda, la tranquil·litat amb la qual acaricia el gat és gairebé paternal, i fa al personatge més humà.

2. Mario Puzo, un talent de guionista innat

L’origen del guió El Padrí es remunta a la novel·la de “El padrí” escrita per Mario Puzo. Aquesta novel·la va néixer en una situació econòmica desesperada de l’autor, ja que tenia un deute considerable de joc que ascendia a 11.000 dòlars. En la primavera de 1968, Puzo es va reunir amb Robert Evans, productor executiu de Paramount Pictures, i li va oferir els primers esborranys d’una obra que provisionalment es titularia “Màfia”. Evans, veient el potencial de la història, va comprar els drets de la novel·la per 12.500 dòlars. Així doncs, Puzo va saldar el seu deute i evitar possibles represàlies dels seus creditors.

Més tard, Puzo va completar la novel·la titulada “El Padrí” que va ser publicada en 1969. El llibre es va convertir ràpidament en un èxit de vendes, romanent en la llista de best-sellers del New York Times durant seixanta-set setmanes consecutives. Aquest èxit inesperat va cridar l’atenció de Paramount Pictures, que va decidir demanar a Puzo adaptar la novel·la al cinema al costat de Coppola, sense tenir experiència prèvia, va acceptar.

L’adaptació de Puzo va ser un gran triomf, guanyant l’Oscar al Millor Guió Adaptat per al Padrí (1973) i El Padrí II (1974). Més tard, es va proposar investigar per primera vegada com s’escrivia un guió per a la tercera edició de la trilogia. Puzo, va comprar un llibre didàctic, però, en la primera pàgina es podia llegir “Estudiï les pel·lícules del padrí”, deixant en evidència el talent innat de Mario Puzo per a escriure guions.

3. Marlon Brando i el seu mètode d’interpretació.

Marlon Brando va ser triat des del primer instant per F. Coppola per a formar part de l’elenc principal interpretant a Vito Corleone. No obstant això, els seus mètodes d’interpretació i rumors sobre males pràctiques amb companys van fer dubtar Paramount, que va proposar actors com Laurence Olivier, Ernest Borgnine o Frank Sinatra per al paper.

Brando es caracteritzava per una actuació basada en una observació meticulosa de la vida quotidiana per a després fer ús aquestes experiències personals per a evocar emocions. Brando tampoc solia memoritzar els guions de les pel·lícules, de fet, en El Padrí el seu staff i companys, com Robert Duvall, havien de pegar-se targetes amb els seus diàlegs amagats en la vestimenta.

És per això, que Brando va haver d’acceptar tres condicions imposades per Paramount per a participar en el projecte. En primer lloc, treballaria pel salari mínim. En segon lloc, pagaria de la seva butxaca en cas d’un retard del rodatge. I en tercer lloc, hauria de fer una prova de càmera. En aquesta prova de càmera, Brando es va enfosquir el seu pèl amb betum i es va omplir la boca de paper higiènic, improvisant la veu trencada de Vito Corleone. En mostrar la cinta als directius de producció, van quedar perplexos, reclamant qui era aquest actor que en primera instància no van reconèixer.

Reflex de l’èxit d’aquest mètode alternatiu no va ser únicament aquesta cinta, després del film, Brando va ser premiat amb l’Oscar al Millor Actor (1973). Aquest mètode dotava de naturalitat la interpretació i li permetia improvisar en algunes escenes. Com per exemple, quan Corleone va aparèixer amb un gat en les seves cames en el seu famosíssim diàleg en el despatx.

4. “Màfia”, una paraula prohibida

Resulta irònic que en una pel·lícula com El padrí, classificada com un drama criminal de les màfies italoamericanes, mai s’esmentés la paraula “màfia”, per què?

Joseph Colombo, era líder d’una de les cinc famílies mafioses més influents de Nova York. En assabentar-se de la producció de Paramount sobre “la Cosa Nostra”, es va oposar fermament. Colombo va utilitzar la Lliga Italo-Americana de Drets Civils per intentar aturar el projecte. La lliga era una organització que ell mateix va fundar amb el suposat propòsit de protegir els immigrants italians. En realitat, aquesta lliga era una façana per a negar l’existència de la màfia i millorar la seva imatge pública. El reclam de la Lliga va fracassar i Colombo va optar per altres mètodes per detenir la producció. Per exemple, la intervenció de Frank Sinatra, cèlebre actor i membre de l’organització, però Paramount es va mantenir ferma en la seva decisió.

No va ser fins al moment que Albert S. Ruddy va rebre anomenades amenaçant contra la seva família, que el productor va decidir reunir-se amb Joe Colombo. Van arribar a un acord: la producció continuaria, però sense esmentar la paraula “màfia” en el guió. De fet, durant el rodatge, membres d’aquesta màfia freqüentaven el set, vigilant, assessorant els actors i fins i tot participant en el film, com Lenny Montana en el paper de Lucca Brasi.