El color pot ser una paraula que explica tota una història.
Jean-Luc Godard
La teoria del color a La La Land, pel·licula dirigida per Damien Chazelle, és molt més que un detall estètic: és el cor de la seva narrativa visual. Els colors no només acompanyen els moments clau dels personatges, sinó que expliquen la pròpia història amb la mateixa força que la música o el diàleg. Podries entendre tota la pel·lícula només fixant-te en les tonalitats que omplen cada escena, carregades de simbolisme i emoció. Tot i això, la que s’explica aquí no és ni molt menys l’única lectura possible de l’ús dels colors en el film. Sinó que el poder de La La Land rau en com deixa espai per a la interpretació personal, fent que cada espectador pugui trobar la seva pròpia connexió amb aquesta obra màgica i visualment captivadora.
El color blau: Art i creativitat
El blau és un dels colors predominants film i simbolitza l’art, els somnis i el món creatiu. Apareix en elements com el mural de la casa de Mia, el seu abric durant l’audició inicial o la roba de Sebastian quan toca amb The Messengers. També el trobem predominant a llocs emblemàtics com ara The Lighthouse Café.
Aquest color el trobem principalment centrat en la figura de Mia, i aquest reflecteix el seu somni: triomfar com a actriu. Una ambició que sovint es veu vibrant i plena d’esperança, i el mateix color ho reflecteix. No obstant això, quan el seu ànim decau després dels fracassos, el blau es torna més apagat, reflectint un estat d’ànim més madur i resignat. Això es pot veure a la roba de la seva última audició. La presència del blau en el club de Sebastian al final de la pel·lícula també es tracta d’un homenatge a Mia, qui va donar la idea del nom del club: Seb’s.
El vermell simbolitza la realitat que interfereix en els somnis dels protagonistes. Es troba present en moments on la responsabilitat i l’obligació es fan evidents. Apareix al bany de la festa inicial, on Mia es veu sola i desplaçada. També es veu en la jaqueta de Sebastian mentre toca a la festa de la piscina, sentint-se fora de lloc. A més, la cadira sobre la qual signa el contracte que marca la renúncia als seus somnis més purs, també resulta ser de color vermell. En la relació entre Mia i Sebastian, el vermell simbolitza les tensions que sorgeixen quan la realitat comença a separar-los.
El groc apareix en moments clau, tot i que la seva presència no destaca tant. Representa els punts de canvi en les vides dels protagonistes. De fet, aquest el trobem en el vestit de la noia que obre la pel·lícula. Un altre exemple clar és el del vestit groc de Mia durant la festa de la piscina, que marca l’inici de la seva connexió amb Sebastian. El color també es veu en la corbata de Sebastian durant la dura conversa del sopar, on els seus somnis entren en conflicte amb la realitat. Finalment, el groc reapareix quan Mia, ja convertida en estrella, es troba acompanyada per un paraigua d’aquest color a l’antiga cafeteria on treballava, simbolitzant el pas d’una etapa a una altra.
Aquest color ens recorda que els canvis, encara que dolorosos, resulten formar una part essencial del creixement personal.
El verd representa situacions d’incongruència i moments on tot sembla fora de lloc. És una barreja del blau dels somnis i el groc dels canvis, creant una tensió entre aquests dos estats, representats per ambdos colors. Es pot veure en l’uniforme de Mia quan treballa al cafè, on no se sent realitzada. Un altre cas en el que apareix és en el vestit que porta durant un sopar incòmode amb Greg. Aquest també el trobem a la decoració de la casa de Nevada, on es refugia després de renunciar al seu somni.
Aquest color transmet la sensació que alguna cosa no encaixa del tot, fent-se present en els moments de crisi dels personatges.
El lila es forma a partir de la barreja del blau i el vermell i simbolitza l’amor entre Mia i Sebastian, així com la combinació dels seus somnis i la realitat. El veiem en escenes màgiques com el ball al planetari, el primer petó o el moment en què Sebastian s’adona dels seus sentiments per ella. Aquesta color pren un gran protagonisme al final, especialment durant l’epíleg, amb Mia vestida completament d’aquest color, el seu fill que compta amb roba dels dos colors que en la seva fusió formen el lila.
Aquest color encapsula la barreja d’amor i nostàlgia, recordant-nos que els somnis compartits poden persistir, encara que les vides dels personatges hagin pres camins diferents. Aquesta idea la trobem molt ben representada en una de les escenes finals, a la qual veiem per última vegada aquest color present a la cara de Mia que somriu a Sebastian en el seu propi club.
