Els secrets i curiositats darrere la tècnica d’animació de 101 Dàlmates

La producció de Walt Disney 101 Dàlmates (Wolfgang Reitherman; Clyde Geronimi; Hamilton Luske, 1961) va resultar un film innovador pel que fa a la tècnica emprada en la seva creació. Els seus orígens provoquen, si més no, un cert interès.

La decadència

Per primera vegada des de la seva creació el 1923, els estudis de Walt Disney es van veure afectats per pèrdues de capital. L’excel·lència que s’intentà aconseguir amb La bella dorment (Clyde Geronimi, 1959) es va traduir en un cost de sis milions de dòlars de l’època. La recaptació a taquilla, però, va ser de només uns cinc milions de dòlars. Així doncs, L’estudi no es podia permetre les expenses del procés d’entintat que s’estava utilitzant per animar les produccions.

El procés d’animació que ho va canviar tot

En conseqüència, va ser el director artístic de 101 Dàlmates Ken Anderson qui va considerar la possibilitat d’utilitzar una nova tècnica que requeria menys temps i diners: la xerografia. Era una manera de saltar-se l’entintat que fotocopiava els esbossos dels animadors directament al projecte final.

Opinions contradictòries

Encara que la nova estètica va ser un èxit davant la crítica i els espectadors, no va triomfar de la mateixa manera davant els ulls de Walt Disney. Disney considerava que l’estil d’animació utilitzat al film reduïa el valor de la marca i arruïnava el seu caràcter fantasiós. No obstant això, no va poder obviar l’excel·lent reputació que 101 Dàlmates va obtenir per part dels professionals i del públic general.

Un pas cap al futur

La innovadora animació que caracteritza 101 Dàlmates va evitar el declivi total de Walt Disney Productions i va marcar un camí prometedor cap al futur d’una companyia encara estimada per tothom.